Ens truca en Vicens Tomàs, un reconegut fotògraf que recentment ha rebut el premi de Comunicació Social Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona i que també acaba de publicar el seu llibre “Darrere la càmera”. Una edició limitada i que seus beneficis aniran íntegrament destinats a la Barcelona PID Foundacion, organització sense ànim de lucre d’un grup de professionals dedicats a l’atenció pediàtrica de les IDP ( immunodeficiències primàries) i familiars de pacients afectats.
En Vicens està molt interessat en acompanyar-nos en una nit de foc i fum.
Cap a les cinc de la matinada arriba el moment de llevar-se, truquem en Vicenç i arriba ell abans que nosaltres. Ben abrigats anem als túnels on encendrem les espelmes de parafina permeses en agricultura ecològica.
Anys enrere els avis ens va ensenyar a fer fum amb serradures de fuster i alguns troncs.
Ho posàvem en bidons, ho enceníem i després hi tiràvem aigua poc a poc. Com qui ho volgués apagar..
Amb aquest fum aconseguim un núvol que impedeix q la temperatura baixi 3 ó 4 graus. Així q si la temperatura no baixa a -5 podem dir que dins els túnels no glaça.
La imatge dels túnels ens deixa un petit aire bucòlic que ens recorda una pel·lícula de Aitana Sánchez Gijon i Keanu Reves. “Un paseo por las nuves”. Però la realitat ens diu que no es pot anar amb màniga curta i fent la papallona a zero graus.
Tot i això li busquem la part bonica. Estem els avis, germans , fill i dona junts i en sintonia en moments importants .
Pensant i volent salvar la collita, controlant la temperatura cada nit d’aquest gener del 2021 que ha portat nevades i baixes temperatures a molts indrets de la península. I que ha causat grans destrosses en altres zones.
Més endavant vam decidir posar calefacció en un hivernacle, ja que els nostres clients ens demanaven si podien tenir tomàquet xerri tot l’any. Això és molt difícil d’aconseguir amb les espelmes per fer fum, ja que necessitem tenir els hivernacles a 15° tot l’hivern.
L’any següent vam posar calefacció en un altre hivernacle més gran i amb això i la pol·linització natural amb abellots ( “bombus terrestris”) hem aconseguit tenir una producció bastant continuada durant aquets dos anys.
Amb aquest Xerri vam rebre el premi al “mejor tomate del año 2011” i vam quedar finalistes al 2012. Després va deixar de celebrar-se aquest concurs que reunia agricultors de tota Espanya, però estem molts agraïts per l’oportunitat que ens va donar per donar-nos a conèixer.
Ara ens toca esperar la collita del pèsol, tant estimat al Maresme i arreu d’Espanya. Ja estan ben florits, només cal que el temps ens acompanyi i ens puguin donar el seu fruit.
